Cabaret Patufet

Ja ho sé, ja ho sé, dues entrades seguides referents a espectacles. Però és que val la pena. 

Aquest dissabte vem anar a la Fundació Miró a veure l'espectacle "Cabaret Patufet" que feien Samfaina de colors. Als grans ens va agradar molt, i als més petits també. És una barreja de contes, cançons i endevinalles, un cabaret baja, tot adaptat pel Xavi i la Mirda, uns músics amb llarga trajectòria que fan espectacles per la canalla, i també n'han fet per a adults. 

A nosaltres ens sonava molt la seva veu, delicada i dolça, i és que els coneixiem de quan van fer la cançó "Aquest Matí" amb Tralla. Ens vem quedar molt parats al saber que també es dedicaven a fer espectacles per nens des de 1988. A més són molt amables!

Us ho recomano, un espectacle dolç i de qualitat. Estaran a la Fundació Miró durant tot el mes de febrer. 

Fins la propera ;D

Sona Bach

La setmana passada vem anar a un concert per famílies a l'Auditori, vem disfrutar moltíssim. El David estava entusiasmat i nosaltres també, perquè no dir-ho. 

Aquesta vegada el concert era Sona Bach, i tant la música, com l'escenografia i sobretot la dedicació dels músics no ens van deixar pas decepcionats.

Us el recomano 100%, això sí, per nens de més de 3 anys.

Està inclòs dins d'un cicle de concerts que fa l'Auditori cada any, sovint actuen i adapten les músiques artistes amb renom, en aquest Llibert Fortuny. És memorable que músics d'aquesta categoria es prestin a adaptar música per a nens i fer-ne un espectacle de qüalitat.

Ma, me, mi... Mozart!

Avui l'entrada no té res a veure amb la costura, avui va de música.

 

 

Dissabte passat vem portar a la baldufa de casa a veure el concert per nens Ma, me, mi... Mozart!, a l'Auditori de Barcelona, i passat l'espant del principi quan van tancar les llums, va ser tot un èxit.

 

He de dir que li agrada moltíssim la música, i el concert li va encantar, aplaudint, saltant, cantant, dirigint els músics... Ha tingut tant d'èxit que cada dia posa 3 o 4 vegades el CD i demana mirar pel you tube un tros del concert. Ah i ja sabem què és un clarinet baix, un acordió, un xerrac, un violí i ho identifiquem pel so (no m'hauria pensat mai que allò que no m'agradava fer a la classe de música de l'escola, m'ho demanaria ara un nen de dos anys i nou mesos).

 

Us el recomano 100%, és fantàstic! Aquest cap de setmana fan les últimes quatre sessions.

 

Nosaltres repetim diumenge!!!!!

Cymru

Hi ha llocs que ens atrauen i no sabem per què, sembla que lliguin amb la nostra manera de ser. Doncs això ens passa a casa amb les Illes Britàniques, així que fa uns estius vem fer unes vacances totalment diferents al que acostumem a fer. Vem volar de Barcelona a Cardiff, vem passar uns dies a la capital, llibreries de segona mà, les famoses arcades, el Bute Park..., i després tot conduint per l'esquerra vem recórrer el sud de Gal·les, vem passar-hi quinze dies, alguns direu que podriem haver fet tot el país i això ens ho vem sentir dir per una parella d'holandesos, però les vacances també són per descansar! Un cop superes els nervis que passes a les carreteres, comences a gaudir del viatge, i si tens sort i trobes un petit pub on encara sents parla Gaèlic, doncs ja pots tornar content a casa. A la zona de Camarthen mentre descansavem en un turonet envoltats d'ovelles, era com trobar-se dins d'una novel·la de Jane Austen (sí, ja ho sé ja que era anglesa), i a la costa amb els seus penya-segats, quantes vegades ho haviem vist als reportatges de viatges i ho haviem imaginat, i llavors hi erem, fent grans excursions entre vaques, tancats d'ovelles i el mar, però del que tinc més bon record va ser agafar una llanxa i veure les foques a Ramsey Island, va valdre la pena esperar tot un dia per aquesta breu estona. Va ser un viatge fantàstic, i espero que algun dia hi hagi la segona part. Aviso que les fotografies no són meves, en tinc d'aquests mateixos llocs però no són tant boniques.  

Strumble Head

Foca a Ramsey Island



Lago di Garda

Donar la volta al llac és sense dubte un plaer pels cinc sentits, una part del mediterrani enmig dels alps italians, des de petites fortaleses medievals a pobles amb aire austríac, pins envoltats de bugambílies i llimoners, i a l'aire es respira un no sé què càlid i bucòlic. No pots deixar de pensar amb potser l'obra més universal de Shakespeare, barrejat amb un ambient que de vegades recorda els feliços anys vint, i pobles amb reminicències de l'imperi austrohongarès. Un paissatge abrupte, un mar calmat, cignes, flors quasi exòtiques. Contrastos, potser aquesta seria la paraula, tot recorda el mar, l'ambient, les barques, el sol, les platges, però de cop i volta descobreixes on ets quan al submergir-te en les seves aigües en tastes la dolçor.


Gardone Riviera



Crepuscle des de Peschiera del Garda

Florència

Abans de les set del matí sents els carretons, que com una processó van cap a la Loggia del Mercato Nuovo i es comencen a desplegar. Comença el dia. Entres al cafè Freddo on el veïnat es pren un cappuccini. La Piazza della Signoria s'omple dels primers turistes. Es formen les primeres fileres per pujar al Campanile del Duomo, i el Ponte Vecchio es prepara per rebre milers de passes. A la Galleria dell'Academia hi ha tanta expectació que la cua dóna la volta a la cantonada. La Galleria degli Uffizi està a punt d'obrir les portes, i amb bona voluntat esperes veure-ho tot abans no acabi el dia, quina ironia. El Giardino di Boboli, Santa Crocce, Santa Maria Novella, Palazzo Pitti, San Miniato al Monte, la Biblioteca Laurenziana... Decideixes perdre't pels carrers, descobreixes loggies noves, esglésies relegades, llibreries ocultes, patis interiors de somni... és l'altra Florència, més deteriorada, més real. A les nou de la nit es comencen a desmuntar els carretons que omplien la Loggia del Mercato Nuovo, i com una processó se'n van a esperar l'endemà. Amb bona voluntat esperaves veure-ho tot abans no acabessin els dies, quina ironia, una ciutat encantadora, una ciutat inabastable, una ciutat on no em cansaria mai de tornar-hi.



Ponte Vecchio



Loggia del Mercato Nuovo



Catalunya Nord

Recórrer la Catalunya Nord en busca de la nostra llengua quasi perduda va ser una barreja de sentiments, eufòria i tristesa, malauradament això és el que ens fa sentir a alguns de nosaltres el nostre estimat país. Passejar-se per pobles quasi deshabitats, veure un grup de velletes prenent la fresca i xerrar en una llengua comuna a la teva, i ... acostar-s'hi "Bon dia", la resposta després d'uns segons de perplexitat "Bon jour", quin moment de desencís... Però la dolçor arriba segons més tard quan un nen li parla a la seva àvia amb llengua no forastera.





Voltants d'Espira de Conflent



Castellnou