Abans de les set del matí sents els carretons, que com una processó van cap a la Loggia del Mercato Nuovo i es comencen a desplegar. Comença el dia. Entres al cafè Freddo on el veïnat es pren un cappuccini. La Piazza della Signoria s'omple dels primers turistes. Es formen les primeres fileres per pujar al Campanile del Duomo, i el Ponte Vecchio es prepara per rebre milers de passes. A la Galleria dell'Academia hi ha tanta expectació que la cua dóna la volta a la cantonada. La Galleria degli Uffizi està a punt d'obrir les portes, i amb bona voluntat esperes veure-ho tot abans no acabi el dia, quina ironia. El Giardino di Boboli, Santa Crocce, Santa Maria Novella, Palazzo Pitti, San Miniato al Monte, la Biblioteca Laurenziana... Decideixes perdre't pels carrers, descobreixes loggies noves, esglésies relegades, llibreries ocultes, patis interiors de somni... és l'altra Florència, més deteriorada, més real. A les nou de la nit es comencen a desmuntar els carretons que omplien la Loggia del Mercato Nuovo, i com una processó se'n van a esperar l'endemà. Amb bona voluntat esperaves veure-ho tot abans no acabessin els dies, quina ironia, una ciutat encantadora, una ciutat inabastable, una ciutat on no em cansaria mai de tornar-hi.
 |
| Ponte Vecchio |
 |
| Loggia del Mercato Nuovo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada