Recórrer la Catalunya Nord en busca de la nostra llengua quasi perduda va ser una barreja de sentiments, eufòria i tristesa, malauradament això és el que ens fa sentir a alguns de nosaltres el nostre estimat país. Passejar-se per pobles quasi deshabitats, veure un grup de velletes prenent la fresca i xerrar en una llengua comuna a la teva, i ... acostar-s'hi "Bon dia", la resposta després d'uns segons de perplexitat "Bon jour", quin moment de desencís... Però la dolçor arriba segons més tard quan un nen li parla a la seva àvia amb llengua no forastera.
 |
| Voltants d'Espira de Conflent |
 |
| Castellnou |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada