Pel dia de la castanyada tenia pensat fer panallets amb la baldufeta de casa i naturalment ens faltava un davantal, excusa perfecte per fer-lo. He de confesar que al final no vem poder fer els panallets, però el davantal sí que el vaig acabar, i li ha encantat, tant, que quan em vol ajudar ja va corrents a buscar-lo i diu que és molt bonic.
Vaig seguir les instruccions, no massa bones per cert, d'un llibre de la Gutterman que vaig comprar al Lidl, i vaig fer-li una butxaqueta de complement en forma de muffin on li encanta posar la maneta. Les robes són de Fet a mà, el taronja no podia faltar deu ser qüestió d'en Mic, i la idea de la muffin també.
Imagineu-vos la fila que fa amb el pijama, el davantal, les botes d'aigua i les ulleres de piscina, tot un espectacle digne de veure us ho asseguro.
Ah! I aquest cap de setmana he anat a Creativa, i com no ens hem firat una miqueta, sobretot a Nunoya i a Jan et Jul (les meves dues preferides), també a la botiga de cintes d'Alemanya, a Filarte, a ArtCrenata ... ja us ensenyaré.
Una confessió, no sé si a vosaltres us passa però cada cop sóc menys impacient per voler cosir. Abans tenia molta pressa per anar a la màquina i tallava quasi sense mirar, i fins i tot em feia mandra haver de planxar les teles. Ara disfruto cada cop més cada pas, i veure com es va formant alguna coseta ben a poc a poc però amb bona lletra.
Sóu impacients o us agrada anar disfrutant cada moment?
Fins aviat ;D
Hola,
ResponEliminaEl delantal es molt bonic i la roba preciosa, nosaltres som mes de anar fent disfrutan encara que de vegades tenim presa per comença una labor.
Un peto. Raquel i Neus
Oh! Jo sóc molt impacient, vull tenir-ho tot per ja. Però el temps no m'acompanya i acabo cosint a estones, això fa que quan puc ho faci tranquil·la, disfrutant, parant a mirar que tot estigui bé... i amb molt, molt de carinyo, sigui un descosit o uns pantalons nous :)
ResponEliminaHola Núria! t'ha quedat SUPER maco aquest davantal! jo també les tinc aquestes teles, són moníssimes! una abraçada
ResponEliminaT'ha quedat xulíssim aquest davantal, i aquestes teles són una passada, m'encanta aquesta col.lecció de la Nancy Halvorsen.
ResponEliminaJo intento no ser impacient, perquè sinó segur que l'espifio per un costat o altre.
Ptnts.
M'encanta el davantal! Aquest muffin és per menjar-se'l!!
ResponEliminaJo sóc impacient per acabar-ho però el ritual de tallar, medir, etc m'encanta!
Un peronet