Per fi, ja està acabat!
El davant, ple de colors i ben alegre.
El darrera més senzill, per quan tinguem ganes d'una mica de calma. La tira vertical ha servit per guanyar amplada i no haver de fer afegits amb la tela llisa. Potser ara m'hauria inclinat més per una tela estampada, però no n'hi havia cap que em fes el pes. Ja va bé però, així podem descansar una mica de tant color.
El biaix, de marbrejat turquesa, m'encanta, li dóna tanta vida.
L'encoixinat m'ha fet suar de valent, es nota molt la diferència entre els primers trossos i els últims, però com a mínim m'ha servit de practicar. Sort que no sortirà de casa, perquè deixa molt que desitjar. Hauria d'haver fet un encoixinat més senzill per començar, amb línies rectes, però no sé com sempre m'acabo complicant massa. Si la tela de darrera fos estampada tampoc es notarien tant els defectes. Prenc nota per la propera vegada.
I l'etiqueta, que no falti, per tenir-ne un record. El fil de les lletres és mouliné brillant turquesa, una mostra que corria per casa des de temps immemorials.
Esperem que li duri molts anys, ara per ara s'hi amaga a sota i diu MACOOOOOO! Ja en tinc prou.
