Patchwork Board

Aquest any m'han regalat un "patchwork board", no sabria com definir-ho, però us en faig cinc cèntims. L'exterior és folrat amb tela i una mica encoixinat i s'utilitza com a taula de planxar, a l'interior hi ha una làmina de paper de vidre, un separador antilliscant que serveix perquè quan es planxa no rellisqui el suport, i un mate. Ideal per endur-te'l de vacances o a classe i no anar tan carregat.

Fat quarters de llí i botons

Fa uns dies, i aprofitant que feia fred i que aquella tarda sortiria sola a fer uns encàrrecs, vaig passar per la botiga de patchwork i em vaig firar una miqueta. Uns fat quarters de llí i uns botons, estaven tant ben presentats que semblaven caramels, no em vaig poder resistir. L'objectiu però no és en va, dos estoigs, un pel material de patch i un altre pels fils. De moment, però, estan esperant-me.

Pilota, pas a pas

Com fer la pilota, pas a pas:

Pilota

Amb trossos de roba que tenia i seguint més o menys un patró, li he fet aquesta piloteta al meu nen, a dins hi he posat picarols perquè faci soroll. M'ha portat més feina del que em pensava, però ha valgut la pena, ja que de moment sembla que li agrada, com a mínim l'agafa amb les dues manetes i la deixa plena de babes. Quina il·lusió que fa quan juguen amb una cosa que els has fet tu!

Projecte Memory

Ahir vaig anar per primer cop a la Casa del feltre de Barcelona per comprar el material que em feia falta per fer el Memory que tinc pensat. És una botigueta petita, en ple barri del Born, i val la pena només per veure com tallen el feltre amb la guillotina, o amb les tisores de sastre sobre un mostrador una mica deteriorat de fusta. I en quant al feltre no cal ni dir-ho, de tot tipus, a metres, peces petites, allargades, tallat en formes, prim, gruixut, en fil, abaloris, i de tots colors.

Tilda Bath Angel

La meva primera Tilda! És un regal que encara no està entregat, i espero que serveixi perquè en els moments més estressants de l'any, es recordin aquells mesos on no hi ha presses i simplement es gaudeix badant.

Lago di Garda

Donar la volta al llac és sense dubte un plaer pels cinc sentits, una part del mediterrani enmig dels alps italians, des de petites fortaleses medievals a pobles amb aire austríac, pins envoltats de bugambílies i llimoners, i a l'aire es respira un no sé què càlid i bucòlic. No pots deixar de pensar amb potser l'obra més universal de Shakespeare, barrejat amb un ambient que de vegades recorda els feliços anys vint, i pobles amb reminicències de l'imperi austrohongarès. Un paissatge abrupte, un mar calmat, cignes, flors quasi exòtiques. Contrastos, potser aquesta seria la paraula, tot recorda el mar, l'ambient, les barques, el sol, les platges, però de cop i volta descobreixes on ets quan al submergir-te en les seves aigües en tastes la dolçor.


Gardone Riviera



Crepuscle des de Peschiera del Garda

Christmas 2010

Tinc la gran virtut, per no dir-ne defecte, de recordar que he d'enviar alguna felicitació de Nadal quan en rebo jo una, i s'acaba convertint en una felicitació de l'any nou. Però aquest any havia de ser diferent, així que aprofitant l'arribada del meu fill i la meva iniciació en el món de l'scrap, he fet el meu primer christmas amb una barreja de material d'scrap, de botiga tot a 100 i de papereria convencional. Ara només espero que arribi sencera als destinataris, perquè a temps segur que ho farà.

Coixinet agulles i porta-didal

No us passa que sempre teniu les agulles escampades per sobre la taula i que quan necessiteu el didal no el trobeu de tant petit que és? Doncs el regal de Nadal d'aquest any per la meva mare és un coixinet per les agulles fet amb la tècnica log cabin, de la qual n'estic enamorada, i un porta-didal a conjunt, per tenir-ho tot sempre ben endreçat. El coixinet el podeu trobar a http://www.quiltingworks.com/patterns/chicken-pin-cushion-pattern.htm, i el porta-didal a http://nuria-madurell.blogspot.com/.

Dietari Roses

Aquest any, i aprofitant que ara mateix no treballo, he decidit fer els regals de Nadal manualment mentres el meu nen fa les migdiades. Pel meu pare, aficionat des de fa un temps a cultivar rosers, li he preparat un dietari de scrap que inclou: unes fitxes per posar-hi fotografies i apunts de les varietats de rosers que més li interessen; un calendari anual en format acordió per recordar quan s'han de plantar, les podes, els abonaments, les fires... i una petita memòria amb fotografies del seu recorregut en aquest món que desperta tant els sentits. El format, la idea i l'ajut provenen d'aquest blog http://taiascrap.blogspot.com/, us recomano que hi feu una passejada.

Lapin Mischi vert

Aquesta va ser la primera coseta de patch que vaig fer al meu nen quan encara estava embarassada. Vaig comprar el kit del coixí a la fira de Sitges d'aquest any, el podeu torbar a http://www.jobolino.com/. El vaig fer a màquina, i tot i que no hi tinc gens d'experiència, que les instruccions estaven en francès, i jo amb prou feines se dir Bon jour, i haver-me equivocat diverses vegades, crec que encara va quedar força bé. Em va fer molta il·lusió fer-li, i ho vaig disfrutar molt. Ara per ara és l'únic que li he fet de patch, però espero que sigui el principi de moltes altres cosetes.

Florència

Abans de les set del matí sents els carretons, que com una processó van cap a la Loggia del Mercato Nuovo i es comencen a desplegar. Comença el dia. Entres al cafè Freddo on el veïnat es pren un cappuccini. La Piazza della Signoria s'omple dels primers turistes. Es formen les primeres fileres per pujar al Campanile del Duomo, i el Ponte Vecchio es prepara per rebre milers de passes. A la Galleria dell'Academia hi ha tanta expectació que la cua dóna la volta a la cantonada. La Galleria degli Uffizi està a punt d'obrir les portes, i amb bona voluntat esperes veure-ho tot abans no acabi el dia, quina ironia. El Giardino di Boboli, Santa Crocce, Santa Maria Novella, Palazzo Pitti, San Miniato al Monte, la Biblioteca Laurenziana... Decideixes perdre't pels carrers, descobreixes loggies noves, esglésies relegades, llibreries ocultes, patis interiors de somni... és l'altra Florència, més deteriorada, més real. A les nou de la nit es comencen a desmuntar els carretons que omplien la Loggia del Mercato Nuovo, i com una processó se'n van a esperar l'endemà. Amb bona voluntat esperaves veure-ho tot abans no acabessin els dies, quina ironia, una ciutat encantadora, una ciutat inabastable, una ciutat on no em cansaria mai de tornar-hi.



Ponte Vecchio



Loggia del Mercato Nuovo



Sampler Oriental

Tot i que encara no està acabat, aquest és l'inici del meu recorregut pel món del patchwork, i per mi té un valor molt especial. Com un dia em van dir, cada peça de patch és lenta i laboriosa, sobretot si la fas a mà, i es desenvolupa durant un periode de la teva vida, és per això que no se li pot posar preu. Cada obra és més que allò que es veu, és una part de tu.





Catalunya Nord

Recórrer la Catalunya Nord en busca de la nostra llengua quasi perduda va ser una barreja de sentiments, eufòria i tristesa, malauradament això és el que ens fa sentir a alguns de nosaltres el nostre estimat país. Passejar-se per pobles quasi deshabitats, veure un grup de velletes prenent la fresca i xerrar en una llengua comuna a la teva, i ... acostar-s'hi "Bon dia", la resposta després d'uns segons de perplexitat "Bon jour", quin moment de desencís... Però la dolçor arriba segons més tard quan un nen li parla a la seva àvia amb llengua no forastera.





Voltants d'Espira de Conflent



Castellnou